Han obert l’accés a Internet de l’arxiu del camp de refugiats d’Argelers

El departament dels Pirineus Orientals, l’organisme provincial de la Catalunya Nord, ha obert l’accés a Internet de l’arxiu de fitxes individuals del camp de refugiats d’Argelers (Rosselló), per on van passar molts republicans exiliats arran de la Guerra Civil espanyola. És el que a Catalunya Nord es coneix com “la retirada”.

El dossier mostra una llista de 4.474 persones, i mostra els cognoms de naixement o de matrimoni (seguint el costum francès). A banda dels noms també es poden consultar les fitxes i altres dades. Tot i això, s’ha d’agafar amb prudència perquè són poques dades en comparació amb l’elevat nombre de persones que van passar pel camp.

Al gener i febrer de 1939, la Catalunya Nord va experimentar una massiva afluència de refugiats de l’Estat espanyol, fugint de la guerra i del franquisme. I molts d’ells van ser internats de forma improvisada al camp d’Argelers, en condicions molt dures.

El departament precisa que la majoria de fitxes són de quan el camp va ser utilitzat durant la Segona Guerra Mundial, quan la Catalunya Nord va ser ocupada pels nazis alemanys, i no n’hi ha dels primers mesos de l’arribada de refugiats sud-catalans i espanyols. Tot i això l’arxiu del departament apunta que del setembre del 1939 al novembre del 1942, conserven certes dades nominatives, cosa que permet la recerca d’individus.

Per veure si hi ha informació d’una persona més enllà del nom, podeu consultar aquesta web del departament.

El camp de refugiats d’Argelers es va obrir el 3 de febrer del 1939 al nord de la platja d’Argelers de la Marenda, just més amunt de la Platja dels Pins, en el que s’anomena Platja del Tamariguer. El camp va concentrar, en unes condicions molt dures unes 100.000 persones que van arribar-hi en menys de 7 dies. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S’hi van construir 300 barraques i s’estima que hi van passar en total unes 160.000 persones.

El camp es va tancar a finals del 1939, però es va tornar a obrir amb l’ocupació alemanya de França, moment en què es convertí en camp de concentració per a jueus, gitanos i altres ètnies considerades indesitjables pel règim nazi. Fou tancat definitivament al final de la II Guerra Mundial.

Un memorial, que es pot visitar, commemora tots aquests fets.

Deixa un comentari