El departament dels Pirineus Orientals, l’organisme provincial de la Catalunya Nord, ha obert l’accés a Internet de l’arxiu de fitxes individuals del camp de refugiats d’Argelers (Rosselló), per on van passar molts republicans exiliats arran de la Guerra Civil espanyola. És el que a Catalunya Nord es coneix com “la retirada”.
El dossier mostra una llista de 4.474 persones, i mostra els cognoms de naixement o de matrimoni (seguint el costum francès). A banda dels noms també es poden consultar les fitxes i altres dades. Tot i això, s’ha d’agafar amb prudència perquè són poques dades en comparació amb l’elevat nombre de persones que van passar pel camp.
Al gener i febrer de 1939, la Catalunya Nord va experimentar una massiva afluència de refugiats de l’Estat espanyol, fugint de la guerra i del franquisme. I molts d’ells van ser internats de forma improvisada al camp d’Argelers, en condicions molt dures.
El departament precisa que la majoria de fitxes són de quan el camp va ser utilitzat durant la Segona Guerra Mundial, quan la Catalunya Nord va ser ocupada pels nazis alemanys, i no n’hi ha dels primers mesos de l’arribada de refugiats sud-catalans i espanyols. Tot i això l’arxiu del departament apunta que del setembre del 1939 al novembre del 1942, conserven certes dades nominatives, cosa que permet la recerca d’individus.
Per veure si hi ha informació d’una persona més enllà del nom, podeu consultar aquesta web del departament.
El camp de refugiats d’Argelers es va obrir el 3 de febrer del 1939 al nord de la platja d’Argelers de la Marenda, just més amunt de la Platja dels Pins, en el que s’anomena Platja del Tamariguer. El camp va concentrar, en unes condicions molt dures unes 100.000 persones que van arribar-hi en menys de 7 dies. El camp va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S’hi van construir 300 barraques i s’estima que hi van passar en total unes 160.000 persones.
El camp es va tancar a finals del 1939, però es va tornar a obrir amb l’ocupació alemanya de França, moment en què es convertí en camp de concentració per a jueus, gitanos i altres ètnies considerades indesitjables pel règim nazi. Fou tancat definitivament al final de la II Guerra Mundial.
Un memorial, que es pot visitar, commemora tots aquests fets.
Benvolguts, soc un estudiant de 1r de Batxillerat que estic fent el meu treball de recerca sobre els meus avantpassats exiliats a França, voldria saber si em podríeu ajudar a buscar els seus noms o facilitar-me l’accés al registre.
Gràcies per la vostra col·laboració.
M’acomiado esperant resposta.
Salutacions cordials,
Bon dia. El meu besavi maternn va estar al camp d’argelers, pero sembla que va estar els primers mesos. No hi ha registres dels primers mesos?
Gracies
Bon dia
et fem la consulta i mirem si et podem respondre
Bon dia,
El nostre pare i sogre va ser al camp d’Argelers. Hem vist que hi ha una fitxa al seu nom als arxius departamentals dels pirineus orientals. Hem vist que hi ha microfilms. Hi podem accedir d’alguna altra manera? Podem saber quant temps hi va estar? Es deia Francisco Delgado Marzo. Dossier 109W304.
Agraïts per endavant,
M. Jesús Delgado Mercader
Josep-Francesc Delgado
H.Mas
Bon dia ho mirem i us contestem
M’agradaria saber el temps que el meu pare hi va estar internat en aquest Camp. i si hi ha quelcom que el pugui identificar.
El meu pare es deia Dámaso Conesa Sorribas.
Natural de Barcelona, nascut el 27/06/1915.
Els adjunto l’article que he publicat a Vilaweb: «De Mallorca a Puigcerdà. A l’entorn de les colònies d’infants refugiats a la Cerdanya durant la Guerra Civil».
En un dels apartats finals hi ha una persona que va estar internada el camp d’Argelers primer i al de Sant Cebrià després. Claudi Tarragó Borràs, i la manera com s’evadí del segon camp.
Salutacions cordials.
https://blocs.mesvilaweb.cat/tomeucarrio1201/__trashed-11/
https://blocs.mesvilaweb.cat/tomeucarrio1201/de-mallorca-a-puigcerda-a-lentorn-de-les-colonies-dinfants-refugiats-a-la-cerdanya-durant-la-guerra-civil-2-3/
https://blocs.mesvilaweb.cat/tomeucarrio1201/de-mallorca-a-puigcerda-a-lentorn-de-les-colonies-dinfants-refugiats-a-la-cerdanya-durant-la-guerra-civil-3-3/
Bon dia, he localitzat al meu avi matern al camp d’Argelers, on hi vaig ser aquest estiu. Ens queda molt per saber d’ell, ja que mai va tornar a Barcelona i la seva -i meva també- familia no van saber res més , excepte que anava amb els maquis. Donen una referència, la 1260W45
Sabeu si puc seguir cercant més informació d’ell? Gràcies
La meva família paterna va estar 2 anys en aquest camp de refugiats. Els noms són:
– Antonio Ruiz Cano
– Josefina Raventós Raventós
– Soletat Ruiz Raventós
– Ignasi Ruiz Raventós
Si em podeu ajudar a trobar documents, us estaré molt agraïda.
Signat: Olga Ruiz
Bon dia,
El meu avui tb hi ha estar al camp d’Argelers no se si consta amb algun registre. Ramón Carrera Ramon
Salutacions
Bon dia,
em consta que el meu padrí, Josep Queralt Mirada, va ser al camp. Se’n podria buscar més informació?
Agraït,
Xavier
Bon dia,
El meu tiet va estar al camp d’Argelers. Els seus cognoms eren Isal Martínez. Hi va estar els primers mesos del 39. Com podriem trobar més informació? Ja que no apareix en aquest registre, perquè és posterior.
Moltes gràcies
Salutacions.
Per trobar persones utilitzem els buscadors d’aquestes dues webs:
https://pares.cultura.gob.es/victimasGCFPortal//buscadorSencillo.form
https://buscar.combatientes.es/
La meva mare va estar amb la retirada es deia Mercedes Cajo Ballestin consta amb algun registre n
Salutacions.
Per trobar persones utilitzem els buscadors d’aquestes dues webs:
https://pares.cultura.gob.es/victimasGCFPortal//buscadorSencillo.form
https://buscar.combatientes.es/
Hola
El meu avi va estar al camp d’argelers fins el 25/11/1939 quan va sortir en direcció palau de vidre. Ell explicava que quan estava exiliat havia treballat de pagès per un a família . No consta número de CTE així q penso que poder el van contractar com a civil. He intentat cercar el contracte però no m’en surto. Alguna recomanació?
Gràcies !
Si el teu avi no consta en cap Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), és perfectament possible que fos contractat directament com a treballador agrícola per una família o un propietari francès. A partir de la tardor de 1939, molts refugiats espanyols van sortir dels camps per treballar a l’agricultura, la indústria o altres sectors sense incorporar-se a una CTE.
Pel que fa al contracte, malauradament no existeix un arxiu únic on es conservin aquests documents, i en molts casos no s’han preservat.
Et suggeriria algunes vies de recerca:
Consultar els expedients dels refugiats espanyols conservats als arxius departamentals francesos corresponents al lloc on va anar a treballar. Sovint inclouen permisos de residència, destinacions laborals o documentació administrativa.
Si coneixes el municipi o el departament on va treballar, adreçar-te a l’arxiu departamental d’aquella zona. Els expedients de la prefectura poden aportar informació molt valuosa.
Revisar la documentació del camp d’Argelers, que de vegades indica la destinació en sortir del camp.
Consultar els fons del Memorial del Camp d’Argelers i del Mémorial de Rivesaltes, que orienten investigadors sobre aquest tipus de casos.
Un altre tema és la frase “va sortir en direcció Palau de Vidre”. Amb aquest nom no ens consta cap centre de destinació de refugiats espanyols a França. Podria tractar-se de:
Una mala lectura d’un document francès. Potser el topònim original s’ha interpretat malament.
Un record oral de la família. Moltes vegades, després de vuitanta anys, els noms dels llocs es deformen. “Palau de Vidre” podria ser la manera com l’avi recordava un edifici amb una gran coberta de vidre (una estació, un mercat, un pavelló…).
Un nom local o popular. És possible que els refugiats anomenessin “Palais de Verre” algun edifici de manera col·loquial, però, si és així, no n’he trobat cap referència documental.
Els Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals (Archives départementales des Pyrénées-Orientales) conserven molta documentació sobre els camps d’Argelers, Sant Cebrià i Barcarès. Molta no està indexada per internet, però responen força bé a consultes concretes si els facilites:
nom i cognoms,
data de naixement,
data aproximada de sortida del camp (en aquest cas, 25/11/1939).
També és molt útil el portal Mémoires des Hommes del Ministeri de Defensa francès per als qui després van acabar en Companyies de Treballadors Estrangers o a l’exèrcit francès. Encara que en aquest cas sembli que no va passar per una CTE, val la pena comprovar-ho perquè les bases de dades no són completes.
Esperem haver-te pogut ajudar encara que només sigui una mica.