Durant els tres anys de la guerra, el nucli urbà de Mataró fou objecte de bombardeigs aeris, 3 per part de l’aviació feixista italiana i quatre per l’alemanya, al servei dels dits “nacionals”. També fou atacat una vegada per l’aviació governamental. L’Aviacio Legionària Italiana i els hidroavions alemanys de la Legió Cóndor provenien de l’illa de Mallorca convertida en un immens portaavions.
Els atacs dels “nacionals” causaren 18 víctimes mortals i més d’una seixantena de ferits, la majoria dones, infants i gent gran; deixaren anar uns 13.000 quilos de bombes que provocaren 12 cases totalment destruïdes, 8 de parcial i 65 d’afectades i unes destrosses mínimes d’1.122.350 pessetes de l’època.
Per primera vegada a la història dels conflictes contemporanis, la població civil fou objectiu militar per tal de terroritzar-la i afeblir-ne la moral de resistència, en una guerra total (Totalkrieg) portada a terme per una arma nova, l’aviació, que deixà un record de por i terror en les eves víctimes.