La caixa és el reflex d’un moment determinat o d’una situació determinada, al cap d’un mes pot ser diferent, cada objecte remou sentiments i vivències diferents.
Elements principals de la tasca:
Ajut en el treball emocional a través d’objectes.
Pren distància i és objectiu, tot centrat en l’objectiu.
Ajudar a mantenir a la persona enfocada (que la persona al recordar, no s’encalli).
Procés:
1a. Sessió:
Presa de contacte
Explicació objectiu i procediment.
Presentació.
2a. Sessió:
Escollir els objectes
Concreció de la caixa
Prioritzar el procés per davant del resultat, deixant que la persona col·labori o faci la seva caixa.
Satisfaccions:
Gratuïtat: les persones entreguen la seva vida.
Veure com la persona es transforma i se sent valorada.
Creació de vincles entre la persona gran i el jove que li fa la caixa
“Es donen moments màgics” on el jove troba imatges que la persona no pot explicar i que el jove proposa i la persona gran ho veu encertat.
Segons Lurdes Civit1 de la Fundació Pere Tarrés en la seva exposició de la Caixa de Vida i treball intergeneracional. Podem extreure que aquest projecte és un treball on diferents Generacions poden trobar punts de contacte; NO punts en comú, sinó aportacions d’uns i d’altres.
Exemple: caixa nét-avi
Descobrir en el nét el que de tu perdura
(perdura en els objectes i perduren en el record)
El objectes de la caixa prenen un “supravalor”
Entre sessió i sessió és necessari buscar anècdotes, objectes i és produeix un procés d’engrescament.
Coses que s’aconsegueixen:
– Transmissió d’una forma de viure d’una generació de la història del seu país.
– Transmissió de coneixements i tècniques manuals o artesanals.
– Transmissió/intercanvi de valors
– Enfortir vincles.
– Ajudar a descobrir que han hagut mancances (es poden adonar que la relació era minsa).
– Sorgiment de conflictes no resolts.
– Es valori l’experiència de la gent gran i valorar l’empenta i motivació dels joves.
– Saber valorar diferents llenguatges expressius.
– Intercanvi de vivències.