Després de la derrota republicana a la Guerra Civil Espanyola, a inicis de 1939 prop de mig milió de persones van travessar la frontera francesa en l’èxode conegut com la Retirada. Les autoritats franceses van crear diversos camps per internar aquests refugiats.
El camp d’Agde es va construir el 1939 i va acollir sobretot refugiats catalans, fet que li va valer el nom popular de Camp dels Catalans. Hi van ser internats principalment soldats republicans, però també civils.
Malgrat això, els interns van organitzar activitats culturals, escoles i iniciatives polítiques per mantenir la cohesió i la identitat.
Evolució (1939-1942)
Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, alguns interns van ser integrats en Companyies de Treballadors Estrangers o es van incorporar a la Resistència. Després de l’ocupació alemanya i la instauració del règim de Vichy, el camp va continuar funcionant fins al seu tancament definitiu el 1942.
Importància històrica
El camp d’Agde és un símbol de l’exili republicà català i de la repressió i precarietat que van patir milers de refugiats. Forma part de la memòria històrica de l’exili català a França durant i després de la Guerra Civil.